-
[Ressenya] Sandman Mystery Theatre vol. I
No havia llegit mai res de Sandman. Ni la sèrie de Neil Gaiman ni cap altra cosa relacionada amb aquest univers. Hi arribava, per tant, sense referències i sense aquella mena d’afecte previ que de vegades condiciona molt una lectura. I m’ha enganxat de mala manera. Sandman Mystery Theatre 1… Llegir⇢
![[Ressenya] Sandman Mystery Theatre vol. I](https://mestria.org/wp-content/uploads/2026/08/image.png?w=1024)
-
Hora de menjar
Un cavall menja d’un poal. Els coloms s’hi acosten. La gent passa, espera, treballa, desapareix dins el fons. Res dramàtic. Només la ciutat repartint uns quants metres quadrats de vorera segons unes regles que ningú no ha escrit. El cavall menja. Els coloms roben el que poden. Els humans continuen… Llegir⇢
-
Espècie en via d’extinció
Una botiga plena de llums, objectes i reflexos. I, enmig de tot això, una presència humana que gairebé desapareix darrere el mobiliari. Em va interessar precisament això: que la persona hi fos sense arribar a ocupar realment l’espai. Gairebé com una espècie en via d’extinció. I potser ho és. Llegir⇢
-
El projecte de la bruixa de Blair: la por que no es veu
Cada cert temps la torn a veure. I sempre em passa el mateix: quan s’acaba, em queda una incomoditat difícil d’explicar. No em succeeix amb gaires pel·lícules de terror. La majoria les gaudeixo mentre duren i al cap d’uns dies ja gairebé no hi pens. Aquesta, en canvi, em torna… Llegir⇢
-
Abans / després: fer-lo tornar
L’original havia quedat massa fosc. La cara gairebé havia desaparegut, la camisa era plana i el port desviava la mirada. Vaig obrir les ombres, vaig apagar una mica el fons, vaig tancar l’enquadrament i hi vaig afegir gra. Res gaire sofisticat. Només dur la fotografia allà on havia d’haver estat.… Llegir⇢
-
La gent també era l’exposició
En una inauguració, els quadres queden penjats i la gent fa el que fa la gent: parla massa, ocupa el pas, mira de reüll i, de tant en tant, mira de debò. A l’exposició d’Enrique Mestre, la sala tenia més capes de les previstes. Les pintures, sí. Però també les… Llegir⇢
-
Mallorca al límit
Un assaig de fotografia de carrer en blanc i negre sobre la manifestació del 26 de juliol de 2026 a Palma contra la massificació turística. Llegir⇢
-
L’immigrant és sempre el pobre
Les paraules no són innocents. Algunes duen el prejudici incorporat. Agafem immigrant. Si un home arriba a Mallorca des de Mali per collir fruita, és immigrant. Si una dona arriba de Colòmbia per cuidar una persona gran, és immigrant. Si una família marroquina s’instal·la perquè ha trobat feina, també són… Llegir⇢
-
Descans pendent
Leica M10 Monochrom · Brightin Star Xslim Pro-M 28mm f/2.8 Les persones que hi apareixen han estat anonimitzades digitalment. Llegir⇢
Apocal·lipsi i integració en el segle XXI 